Cerca

Ep, mestra!

A contracor, començo a sentir-me afortunada!

IMG_8920 copia.jpg

Bona nit a tots,

Em ve molt de gust compartir amb vosaltres una reflexió. Fa uns dies que era a Barcelona vaig anar a veure una exposició de fotos, la World Press Photo, us la recomano. Vaig veure moltes fotos que em van captivar i d’altres que em van impactar molt, però n’hi va haver una que em va fer pensar tot el capvespre. No ho sé si pels ulls d’aquesta filleta, si per la seva expressió, si pel plàstic que l’envoltava, per la foscor de la foto en general. El cas és que em vaig sentir molt i molt afortunada de tenir tot el que tinc i de ser on sóc.

Continua la lectura de “A contracor, començo a sentir-me afortunada!”

Paciència, senyors meus!

tumblr_m3hwstEDrY1runtm2o1_1280.jpg

Feliç diumenge a tots. Fa uns dies, i fins i tot ja fa uns mesos que la professora ens va fer arribar l’enllaç d’un article del diari, El País. Es tractava de llegir-lo i posteriorment comentar-lo i argumentar-lo al fòrum que tenim en comú tots els companys de classe. Aquest és el link: http://elpais.com/elpais/2016/09/20/opinion/1474381889_113772.html

Continua la lectura de “Paciència, senyors meus!”

Casos pràctics que poden ser reals!

13260223_10210011738998487_4833909222539944271_n

A classe vam comentar entre tots com tractar alguns casos pràctics d’alguns professors. Es tractava d’uns casos que perfectament podrien ser reals. Entre tots vam intentar buscar què era el que havia fallat, com ho solucionaríem i com s’hauria d’haver evitat la situació. Tanmateix abans de comentar-los m’agradaria expressar que sortosament tots els professors ens podem equivocar, sobretot quan fa molt poc que estem treballant com a docents. Crec que és una sort perquè si una cosa he après en aquest màster és que els errors i també els conflictes són eines i oportunitats que després ens serveixen per a millorar. A continuació us ensenyaré quins són els casos que vam tractar.

Continua la lectura de “Casos pràctics que poden ser reals!”

Què he estudiat? A qui vull ensenyar?

tumblr_m69nl5QSSK1runtm2o1_1280.jpg

Tenint en compte la meva formació, graduada en Filologia Catalana i el Currículum de les Illes Balears al BOIB, la matèria que puc impartir com a docent és la de Llengua Catalana i Literatura en Educació Secundària Obligatòria. Probablement qualsevol nivell que se m’oferís per donar classes l’acceptaria encantada. No hi ha res que em faci més il·lusió que trobar-me enmig d’una classe envoltada d’adolescents esperant a què els conti alguna cosa.

Continua la lectura de “Què he estudiat? A qui vull ensenyar?”

Aprendre a avaluar-se és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre!

Neus Sanmartí: “Si no creus que tots els alumnes poden aprendre, no siguis mestre”. No ho diu explícitament en aquest vídeo, però sí en una entrevista que li va fer el periodista Carles Capdevila. Tanmateix aquest vídeo ens el va posar la nostra professora del màster perquè coneguéssim una altra visió, i des del meu punt de vista, molt encertada, sobre el concepte d’avaluació. Segons na Neus Sanmartí, catedràtica de didàctica, des que som petits que vivim rebent valoracions positives i en d’altres ocasions negatives i per tant, menys gratificants.

Continua la lectura de “Aprendre a avaluar-se és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre!”

Podem trobar tantes definicions d’avaluació com coloms a Barcelona!

img_8925_snapseed

Si a la primera classe ens preguntàvem en què consistia el concepte d’avaluació, a la segona sessió vam conèixer només tres tipus de reflexions sobre aquest concepte que la professora ens va donar a conèixer. El cert és que avaluar és molt relatiu, però encara ho és més definir-ho i reflexionar-hi. Podem trobar moltíssimes perspectitves i reflexions sobre aquest concepte, cadascú té el seu parer i la manera de tractar-lo, el mateix passa amb els coloms de Barcelona. En trobem milers a la ciutat i no tothom els rep i els tracta de la mateixa forma.

Continua la lectura de “Podem trobar tantes definicions d’avaluació com coloms a Barcelona!”

No m’oblidis, Barcelona!

img_2008

Fa dotze anys que la ciutat de Barcelona es va convertir en objecte de desig per a la realització de molts dels meus somnis. Vaig obrir una porta a la immensitat, a la identitat, havia arribat el moment d’aixecar el vol. Així ho vaig fer, poc a poc vaig formar la meva persona, la meva conducta, la meva identitat i vaig dur a terme el meu propi aprenentatge, perquè formar-me per a mi significava ser feliç. Vaig decidir estudiar per després poder ensenyar, ensenyar als meus alumnes a tenir interès per alguna cosa que els pogués fer feliç.  Continua la lectura de “No m’oblidis, Barcelona!”

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑