Sobre la personalizació!

Després d’haver-me llegit les reflexions dels meus companys, voldria donar-vos la meva opinió al respecte. Particularment us haig de confessar que des que he començat aquest màster la meva visió sobre l’educació escolar ha canviat. En el meu cas, puc dir que tenia una mínima experiència com a docent, però potser perquè donava classes de català a alumnes de Formació Bàsica, vaig haver de buscar estratègies i metodologies que servissin per dur a terme les meves classes, però és cert que ho feia individualment, mai de forma conjunta, ja que jo era l’única professora de matèries teòriques.

Tanmateix no em va anar malament, però el cas és que mai em vaig arribar a plantejar fins que no vaig entrar de ple en aquest màster, que l’educació estava i està canviant. Millor dit, que necessitava canviar. I el cert és que ho necessita, perquè encara que de vegades no ens en fem prou ressò de la constant evolució que vivim, és evident que moltes coses no funcionen del tot bé. Ara mateix de les que més em preocupa és precisament saber quina és la posició i tasca del professor i quina és la posició de l’alumnat. La resposta poc a poc l’he anat obtenint. Al principi de màster tots els professors ens parlaven de treball cooperatiu i de metodologies actives, sentia que tenia molta informació i em costava d’assimilar-ho i de veure-ho factible, però ara ja no en tenc cap dubte. Potser després d’haver viscut el meu primer període de pràctiques en un institut de secundària i amb alumnes adolescents encara n’he acabat de ser més conscient i n’estic del tot segura que el que fa falta és un canvi de papers.

L’alumne és el motor del seu propi aprenentatge, l’alumne ha de ser prou competencial com per veure quines són les seves necessitats i el professor ha de ser allà per ajudar-lo i facilitar-li totes les eines possibles. El nen, els adolescents, els joves universitaris i fins i tot els adults han de ser conscients del seu aprenentatge i sobretot han de voler-ho ser, per tant és molt important la personalització de l’aprenentatge. Els alumnes i tots hem de poder expressar sempre les nostres opinions, i hem de saber dialogar amb qui ens pugui ajudar. Això no significa que el professor hagi de quedar en un segon pla, evidentment que no. El professor, família, equip docent, escola i qualsevol persona ha de formar part del nostre propi aprenentatge, i tots els altres seran facilitadors d’informació, de consells i d’ajudes que milloraran o no el nostre aprenentatge. Així que per a mi és molt clar el paper de cadascú, i el que també resulta una evidència és que la família actualment ha de jugar un paper molt important, de fet, també és molt necessària i útil per a un bon rendiment de l’alumne en l’àmbit escolar.